Perú, com molts països llatinoamericans, ha viscut canvis importants en les polítiques econòmiques en les darreres dècades, passant d'economies tancades i controlades a mercats més oberts i liberals.
Des de principis dels anys 2000, Perú ha viscut una expansió econòmica significativa impulsada per les exportacions de recursos naturals, especialment minerals com el coure, l’or i la plata. Aquesta abundància de recursos ha atret inversions estrangeres, especialment en el sector miner, contribuint a un creixement mitjà del PIB d'aproximadament el 4% anual durant aquest període. Això ha situat el Perú entre les economies més dinàmiques de la regió.
Malgrat aquests avanços, el Perú enfronta desafiaments significatius. A diferència d'altres països de la regió com Xile o Mèxic, que tenen economies més diversificades, el Perú encara depèn en gran mesura de l'exportació de matèries primeres. Aquesta dependència fa que l’economia peruana sigui vulnerable a les fluctuacions dels preus internacionals dels minerals. A més, la desigualtat econòmica i la informalitat laboral són problemes persistents que limiten l’accés de grans segments de la població als beneficis del creixement econòmic.
El creixement del PIB és un indicador clau del rendiment econòmic. Segons el Banc Mundial (2023), el Perú ha experimentat un creixement sostingut del PIB, especialment entre el 2000 i el 2019, superant en diverses ocasions la mitjana regional. Aquest creixement ha estat principalment impulsat per les exportacions de minerals i per una sèrie de reformes econòmiques que han millorat el clima d’inversió.
En matèria de finances públiques, el Perú ha mantingut una disciplina fiscal relativament sòlida, amb dèficits moderats i un deute públic baix en comparació amb altres països llatinoamericans. Aquesta situació ha permès al govern conservar una certa estabilitat macroeconòmica i afrontar les crisis externes amb més flexibilitat. Durant la pandèmia de la COVID-19, el govern peruà va aplicar polítiques fiscals expansives per mitigar l'impacte econòmic, però la solidesa fiscal prèvia va permetre fer-ho sense generar un augment desmesurat del deute. Segons les projeccions, el dèficit públic arribarà al 2,4% el 2024 i al 2,0% el 2025, mentre que la relació deute-PIB es mantindrà estable al voltant del 34%. A més, la inflació es preveu que es situï dins del rang objectiu de l'1% al 3% el 2024, gràcies a l'atenuació de les pertorbacions en la producció i a un creixement moderat de la demanda interna. Les reserves internacionals equivalen al 26,5% del PIB.
En comparació amb altres països de la regió, el Perú ha mostrat un bon rendiment econòmic en termes de creixement. No obstant això, convertir aquest creixement en millores socials i diversificació econòmica continua sent un repte. Mentre que economies com les de Xile o Brasil han desenvolupat sectors industrials i de serveis més robustos, el Perú encara ha de treballar en la diversificació de la seva economia i en la reducció de la desigualtat per garantir un desenvolupament econòmic més inclusiu i sostenible a llarg termini. Entre el 2000 i el 2019, el creixement mitjà anual del PIB al Perú va ser del 4,9%, en comparació amb el 2,6% per a tota Amèrica Llatina durant el mateix període.
La inflació és un indicador clau per avaluar l’estabilitat econòmica. En les darreres dues dècades, el Perú ha aconseguit mantenir una inflació controlada i generalment inferior a la mitjana llatinoamericana, gràcies a una política monetària prudent i a un marc fiscal robust. Entre el 2000 i el 2019, la inflació mitjana anual al Perú va ser del 2,7%, mentre que a Amèrica Llatina va ser del 6,5% durant el mateix període.
Per al 2024, el creixement estimat del Perú es fonamenta en un entorn extern relativament favorable per a l'economia, especialment gràcies als preus dels metalls, en particular el coure, que es preveu que es mantinguin atractius durant els propers trimestres. També es considera la normalització de les condicions climatològiques i l'impacte de la retirada dels fons de pensions. Segons l'Informe Situació Perú de BBVA Research, l'economia peruana podria créixer un 2,9% aquest any. D'altra banda, el Ministeri d’Economia i Finances (MEF) estima que el PIB del Perú podria augmentar més d’un 3,1% en 2024.
En resum, el Perú es manté com una destinació atractiva per als inversors internacionals. Amb un mercat en creixement, una força laboral jove i un compromís ferm amb les reformes educatives, el desenvolupament d’infraestructures i la millora de la connectivitat regional, el país ofereix oportunitats importants tant per a nous inversors com per a empreses que desitgen expandir-se, realitzar fusions i adquisicions, i diversificar les seves cadenes de subministrament.
Anterior